
Allò que veiem i amb el qual ens sentim identificats quan llegim un llibre, no és més que el nostre inconscient, que d'una manera o una altra reflecteix en el paper les nostres emocions, els nostres temors o les nostres esperances. Un llibre és un trosset de vida d'algú, i quan el llegim ens el fem una mica nostre. Llegir ens enriqueix, ens fa grans, ens fa més cultes... I ens remou tot allò que tenim a dins. Llegir ens fa reflexionar i ens endinsa, en ocasions, a racons que teniem oblidats de nosaltres mateixos.
¿No t'han entrat ganes, ara, d'agafar aquell llibre que tens abandonat des de fa anys a la tauleta de nit, que ja té un dit de pols i conserva un punt de llibre posat entre la pàgina 2 i 3, i donar-li la oportunitat que es mereix? Qui sap si et sorprendrà... tot és qüestió de provar-ho ;)
Tens tota la raó!!
ResponEliminaPero la veritat es que quan començo un llibre
fins que no l'acabo no paro, ja que no m'agrda començar una cosa i no acabarla.
Pero també es cert que fa un temps vaig començar-ne un i per falta de temps no l'he pogut continuar ¬¬. Pero ara mateix l'agafo i me'l llegeixo!!!! (:
Un gran i fabulós petó! ♥
Que bonic, mai me havia aturat a pensar-ho d´aquesta manera, però probablement es així.
ResponEliminam'encanta el títol de la frase. I si, ara m'han agafat ganes de llegir... :)
ResponElimina