30/6/11

Exammmsss examssss

Demà acabo els (maleïts) exams. Francès. L'últim. Quaaaaaaantes i quantes ganes. Tinc tantes ulleres que semblo un panda. 

Tantes ganes d'acabar que no m'aguanto. Ganes de dormir, de veure el sol, d'anar a la platja, a la muntanya, de prendre granissats i batuts, de menjar meló amb pernil, de llegir un munt de llibres, de posar-me al dia amb les sèries, de perdre el temps amb tonteries, de passejar, de congelar-me els peus al riu, d'arrebossar-me amb sorra, d'aprendre coses noves... gaaaaaaaaaaaaaaaagh. 

Demà. 

L'últim dia.

28/6/11

Brum bruuummm

M'hauria de treure el carnet ja. (Quasi) tot/es les meves amics/gues ja el tenen. Tot i que jo sóc de les que opinen que vivint a la ciutat, no cal tenir cotxe. Al llarg d'aquest any, hauré anat en cotxe unes 15 vegades. 12 són desplaçaments curts. Si la majoria de gent fes com jo, i anés amb bici, en bus o a peu, la contaminació es reduiria un munt. I també ho farien els accidents, els embusos, la falta de paciència per no arribar tard i els insults sobre el volant. Peeeeeeeeeeerò he d'aprofitar que ara no tinc cap altra ocupació més que la d'estudiar per fer allò que en un futur (potser) no podré fer i per tant hauria de posar-m'hi. 

Si tinc por? Més aviat sento respecte. El que més m'angoixa és no poder frenar. Tampoc és que vulgui córrer molt, però a vegades he agafat una bicicleta amb el fre trencat i he passat moments d'autèntic terror. xD (Des d'aquí aprofito per saludar als simpàtics que es dediquen a malmetre les bicicletes del Bicing... què passa, que no sabeu fer res més que destrossar? Tan poca feina teniu? Doncs comenceu per casa vostra, guapos, els altres no tenim la culpa de la vostra idiotesa (: )

Déu agafi confessats (god, quina frase taaaaaaaaaaaaaan carca xD) als pobres peatons que vagin pel carrer quan faci les pràctiques. Demano perdó per endavant pels ensurts que els faré tenir. 

24/6/11

Tendresa

L'Adele Enersen és una mare finlandesa publicista que, aprofitant les migdiades de la Mila, la seva filla, deixava volar la seva imaginació i feia que la seva nena "viatgés" a móns increïbles... realment és el que somiava la petita? Qui sap, però els resultats són increïbles (:
A les fotografies la criatura té 4 mesets, però ara ja és més grandeta.


Podeu veure el blog de l'Adele aquí.
Totes les imatges pertanyen a l'Adele Enersen.

       Surf <3


 El príncep granota.


La princesa del pèsol...

 El flautista d'Hamelin


Oixxx.... La sireneta...


20/6/11

Temperature is rising...

Avui em complau presentar-vos, mentre se'm dilaten les pupil·les, als més guapos (segons la meva humil opinió) de la petita pantalla! Aquí mateix, els 5 nois que és mereixen més que un aplaudiment (se'n mereixen dos, malpensadesss x) ) Endavant!
En cinquena posició... 

Matt Bomer, de White Collar... No he vist la sèrie, però li donaria una oportunitat per veure aquest guapot...


En quarta posició...

Ian Somerhalder, de The vampire diaries. L'havia vist a Lost i em va enamorar... ara que és més madur, té també un nosequé que m'atrau...


En tercera posició...

Tom Welling, d'Smallville. Reconec haver vist alguna vegada un trosset de la sèrie per veure aquest xicotot... Moreno, d'ulls blaus... sí, és el meu tipus. Abans de ser actor, era paleta! Peeeeeeeeeeer sort, va decidir passar a la petita pantalla... Estaré eternament agraïda a qui el va descobrir <3


En segon lloc...

Chace Crawford, de Gossip Girl. Aquest noi té una d'aquelles belleses típiques, i, la veritat, és que té la cara de nen... però que coi, és atractiu, no?

Chace Crawford 

Iiiiiiiiiiiiiiiiii en primer lloc...

Josh Holloway, de Lost! OMG... sobren les paraules per descriure què és el que penso d'aquest homenot... és taaaaaaan sexy... m'encantava veure'l a Lost i em fonia cada vegada que feia un dels seus somriures... Així que es posiciona al primer lloc de cap!


16/6/11

Bebés de massapà

Segurament ja els heu vist, però, si no, gaudiu observant aquestes petites meravelles... fetes de massapà! (: Ohhh per favor, quanta tendresa i destresa pot cabre dins d'una closca d'ou!








Són bonics, oi que sí?

14/6/11

Ring ring!

Qui visqui a Barcelona o simplement la visiti, s'haurà fixat en uns cartells que adornen quasi tots els fanals dels carrers anunciant una festa un pèl especial; es tracta de la Festa de la bici i dels patins, que se celebra al Fòrum aquest proper cap de setmana. Els participants simplement han de dur algun d'aquests mitjans de transport, unes bones cames, aigua, i moltes ganes :).


A mi m'encanta patinar i anar amb bici, i com que utilitzo la bici (quasi) cada dia, em decantaré per l'opció patins. L'esport sempre és saludable, i més si es fa en un ambient festiu i agradable :) 

Si voleu prendre-hi part, animeu-vos-hi, la iniciativa és gratuïta :)

A part de la festa, diumenge al matí faran un itinerari per Barcelona... un recorregut on pots aprofitar per conèixer una mica més aquesta ciutat, sobretot la part de vora el mar:
L’itinerari conduirà als participants a través de carrers i places del centre de Barcelona, i els farà gaudir de l’aire lliure, els carrers i places, i de les vistes al mar, doncs la passejada, que tindrà lloc el diumenge 19 de juny a les 10.00 hores, transcorrerà per bona part del front marítim barceloní.
En aquesta animació es pot veure exactament per on passa la ruta:

Itinerari

I si voleu més informació, us adjunto la web :)

Festa de la bici i dels patins

I una cançó hiper mona que segur que us anima a participar-hi sí que sí xD

13/6/11

L'hora violeta


Avui no em ve de gust escriure. Per això, he decidit transmetre el que sento en forma de cançó.
Aquí va:


Bona nit :)

4/6/11

Un grito de amor desde el centro del mundo

La novel·la Un grito de amor desde el centro del mundo està escrita per Kyoichi Katayama. És la novel·la més venuda a l'arxipèlag nipó, amb més de 3,5 milions d'exemplars venuts des de la primera edició.

 Jo la vaig llegir ara farà un parell d'anys perquè em va cridar molt l'atenció entre les novetats de la biblioteca del meu barri. La lectura va ser fluïda i agradable, i em va fer reflexionar sobre un munt de coses.

La història tracta sobre l'amor de dos adolescents, els quals passaran per un munt de tràngols fins a arribar a un final que ja sabem des d'un bon principi.

Aviso que si estàs passant una mala època, seria convenient que no la llegissis, però si et ve de gust fruir d'una història amorosa un pèl diferent, te la recomano.

 Com a tastet, adjunto un fragment del primer capítol, a veure si t'enganxa :)

Capítulo I
1

Aquella mañana me desperté llorando. Como siempre. Ni siquiera sabía si estaba triste. Junto con las lágrimas, mis emociones se habían ido deslizando hacia alguna parte. Absorto, permanecí un rato en el futón hasta que se acercó mi madre y me dijo: «Es hora de levantarse».

No nevaba, pero el camino estaba helado, blanco. La mitad de los coches circulaba con cadenas. En el asiento del copiloto, al lado de papá, que era quien conducía el automóvil, se sentó el padre de Aki. Su madre y yo ocupamos los asientos traseros. El coche arrancó. Delante, los dos hombres solo hablaban de la nieve. Que si lograríamos, o no, llegar al aeropuerto para el embarque. Que si el avión saldría a la hora prevista. Detrás, nosotros apenas hablábamos. Distraído, miraba por la ventanilla el paisaje que dejábamos atrás. A ambos lados de la carretera se extendían, en todo lo que alcanzaba la vista, campos cubiertos de nieve. A lo lejos, la cresta de las montañas refulgía bañada por los rayos de un sol que brillaba a través de las nubes. La madre de Aki llevaba en el regazo una pequeña urna de cenizas.

Al aproximarnos al desfiladero, la capa de nieve se hizo más espesa. Mi padre y el padre de Aki bajaron del coche en el aparcamiento de un parador y empezaron a ajustar las cadenas a las ruedas. Mientras, decidí dar un paseo por los alrededores. Más allá del aparcamiento había un bosquecillo. Una capa de nieve impoluta cubría el sotobosque; la que se acumulaba en las copas de los árboles iba cayendo al suelo con un quejido seco. Al volverme, vi cómo al otro lado del guardarraíl se extendía un océano invernal.

Sereno y tranquilo, un mar de un color azul brillante. Todo cuanto veía me llenaba de nostalgia. Cerré con firmeza la tapa de mi corazón y le di la espalda al mar.


Si t'has quedat amb ganes de més, pots llegir unes quantes pàgines més aquí. I si encara en vols més, ja saps, compra'l a una llibreria o bé agafa'l en prèstec a la biblioteca :) (també hi ha altres opcions, però no em posaré a anomenar-les totes :9 )

2/6/11

Kanako

kanako-kuno-paris
Qui és?

La Kanako :)
La Kanako Kuno és una il·lustradora japonesa que actualment treballa per l'elitista web My little Paris

kanako
Auto-retrat de l'artista :D

Per què m'agrada aquesta artista? 

Doncs perquè els seus dibuixos són súper senzills i alhora súper monos. Els colors, la roba que porten les noies que dibuixa, les postures... i sobretot els detalls! Llàstima que formin part d'un món bastant 'pijo' que està fora de l'abast de la majoria de les butxaques... Tot i això no em deixen d'agradar els seus dibuixos japonesos amb una gran influència parisina :)

Aquí us deixo unes quantes de les seves il·lustracions perquè en feu un tastet, i si us agraden, en aquesta web podeu veure'n unes quantes més!






I aquí podeu veure una entrevista que li van fer!: Kanako
Au revoir :)