Avui toca sessió d'Anna Roig (aquí podeu veure el seu myspace)... presenten el seu nou disc Bigoti vermell. En global, el CD no m'ha agradat tant com el primer (que es titula com el grup, Anna Roig i l'ombre de ton chien), però també té aquell no sé què que fa a aquest grup tan especial. Les lletres són senzilles, fàcils de recordar, i algunes se t'enganxen de seguida. Llàstima que en algunes hi hagi incorreccions i interferències castellanes (com xiste o demés) que fan que algunes rimes s'aguantin pels pèls... Aix, el català avui dia... (remarco també la sèrie Polseres Vermelles i les seves ja cèlebres despedides...( per qui ho dubti, no és despedida, és comiat)).
Espero amb candeletes que arribi aquesta nit i pugui veure aquest grup tan màgic en directe. Amb la veu tan dolça que té la cantant i una posada en escena que 'promet' ser especial, segur que no em decepcionaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada