La incertesa de no saber què hi ha davant i el valor per deixar enrere les experiències passades.
1/5/13
3/6/12
Pandora
El mite de la caixa de Pandora
Zeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.
Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors. Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.
Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança.
Per això es diu que l'esperança es l'últim que perd l'home.
Els mals que van eixir de la caixa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la caixa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
31/1/12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)