M'agrada molt en Haruki Murakami. No sé si és perquè casualment va nèixer el mateix dia que jo o per altres circumstàncies del destí, però cada vegada que llegeixo un dels seus llibres o relats, acabo amb un regust agredolç a la boca que m'encanta. Dels que s'han publicat aquí a Espanya fins ara, els únics que no he llegit han estatCrònica de l'ocell que dóna corda al món, Despietat país de les meravelles i la fi del món i el que han publicat més recentment,1Q84 (Aquest últim ja deleixo per llegir-me'l...).
Ara mateix m'estic llegint
De què parlo quan parlo de córrer. Una amiga me'n va passar una còpia en anglès i cada dia en llegeixo unes pàgines. És un llibre molt diferent a tots els altres, i l'autor fa una reflexió sobre les vivències que ha anat passant des del moment en què va començar a córrer.
I el primer capítol es titula Suffering is optional (Patir és opcional). Pam! Ja em va enganxar. Quanta raó. Si és que a vegades ens preocupem per coses tan ínfimes, i aquestes ens fan patir tant, que no gaudim realment de la vida. Podem sofrir, o no fer-ho. El que està clar és que la segona opció ens aportarà més felicitat.
Una de les raons per les quals m'agrada tant llegir és que em fa veure coses que són molt òbvies però que, com que anem de sobrats per la vida, les enmagatzamem en algun racó del nostre cap. I quan algú ens les remou, apareixen com per art de màgia. És cert que hi ha moments en la vida en els que no podem fer més que patir (i que m'ho diguin sinó a mi...), però el millor que podem fer per tal de sentir-nos plens és anar amb el cap ben alt i intentar pal·liar el dolor. Hi ha mil maneres, i si tu sol no pots, segur que trobaràs algú que t'ajudarà a fer el camí més fàcil.
Si un títol ha aconseguit fer rutllar els engranatges que s'havien espatllat al meu cap, no em puc imaginar què passarà quan acabi el llibre...
A vosaltres, llegir què us aporta?
Espero que tant o més que a mi ;)
Per conèixer una mica més aquest autor,
aquí teniu una entrevista que va concedir al diari
El País.
Bona lectura ;)
